• Ana Fernández

Fidel Biendicho Lletí: «Sense les noves tecnologíes no podriem informar-nos ni comunicar-nos»

Actualizado: jun 30

Instructor de Tiflotecnologia i Braille, i persona amb discapacitat visual


Ana Fernández. València

El terme «Tiflotecnología» va ser acunyat per la Reial Acadèmia Espanyola a 2008, com 'l'estudi de l'adaptació de procediments i tècniques per a la seua utilització pels cecs'. Per tant, segons l'ONCE la  finalitat és oferir els 'coneixements i recursos encaminats a procurar a les persones amb ceguesa o discapacitat visual greu els mitjans oportuns per a la correcta utilització de la tecnologia'. 

Fidel Biendicho és Ingenier Tècnic en Telecomunicacions i fa 12 anys que va ser diagnosticat amb una discapacitat visual que li ha provocat tindre un 8% de visió. A més, fa 6 mesos que està treballant a l'ONCE València, on desenvolupa les seues activitats com a Instructor en Tiflotecnología. Ell conclou que les persones amb discapacitat visual són les més afectades per la bretxa digital. Per aquesta raó, primer explica com els influeix la tecnologia d'una forma més genèrica. Després és reprèn el paper que juga la tiflotecnología surgida per a cobrir les necessitas específiques d'aquest col·lectiu.

Fuente: Fidel Biendicho

Estudis de la Fundació Adecco en 2017 i altres entitats com CERMI van demostrar que fins a un 63% de persones amb discapacitat troben moltes dificultats a l'hora d'accedir a les noves tecnologies, sobretot en termes econòmics. En la teua opinió, penses que hui dia encara existeixen barreres tecnològiques per a les persones amb discapacitat física i sensorial? De quin tipus són les que més els afecten?

Per part de les persones amb discapacitat fisica, no crec que tinguen inconvenients. més que res els tenen en quant a desplaçament i mobilitat a les ciutats, establiments, edificis públic, etc. Les persones que tenen una bretxa digital més palpable son les que tenen discapacitat sensorial. Hui en dia tot és visual, i com a persona amb aquesta discapacitat, veig que tenim un hàndicap molt gran per això mateix.


Per altra part, les persones amb sordera tenen més dificultats quan els continguts són audiovisuals, per la qual cosa es perden coses però no tant com nosaltres.


«Hui en dia tot és visual»


Quins són els dispositius electrònics que poden generar més dificultats als col·lectius més afectats?

Jo pense que més que dispositius, són les pàgines web les que més dificultats ens posen. Estes es poden desenvolupar de moltes formes i amb normes concretes que si t'ixes d'elles, l'accessibilitat cau i ens impedeix molt accedir. Són totalment visuals i la navegació i usabilitat si no estan ben fetes és molt difícil interactuar amb elles.


Llavors, consideres que les pàgines web no estan prou adaptades a les necessitats de les persones amb discapacitat visual?

Per a res. Encara que des del 2008 hi ha una llei que obliga a les pàgines web d'entitats publiques han de complir uns requisits d'accessibilitat, a dia de hui no es compleixen. Parle d'entitats com la Conselleria de Sanitat, ajuntaments, Hisenda, etc. Per tant, ací está el gran problema de no poder tindre autonomia per a poder utilitzar-les.

On creus que s'hauria d'incidir més?

El com es fa bé, se sap, perquè tot açò son coses que s'han estudiat i están al alcanç de qualsevol persona. A part de les pàgines web, hi han altres aplicacions mòbils que també han de tindre en compte tot tipus d'usuaris i adaptar-les i crear-les amb concienciació. Igualment, crec que també s'hauria de posar multes a aquelles empreses o entitats públiques que no complisquen els requisits.

«El com es fa bé, se sap, perquè tot açò son coses que están al alcanç de qualsevol persona»

A part de l'accessibilitat mòbil o d'ordinadors, també hi ha diversos estudis realitzats per DISCAPNET des de 2011, sobre l'ús concret de les xarxes socials per a les persones amb discapacitat. Penses que les xarxes socials estan prou adaptades per a persones amb discapacitat sensorial?

Si que és veritat que ens tenen en compte, perquè jo soc usuari de moltes xarxes socials com Twitter i Instagram, però si eres un usuari amb coneixements avançats. Si no ho eres, és molt més complicat. Encara que és veritat que xarxes com Facebook ja integren en les seues aplicacions intel·ligència artificial de descripció d'imatges, i això és perquè pensen en persones amb discapacitat visual. Insistisc, se sap com fer-ho bé i no es fa.

Quines solucions proposaries tu en tema d'àmbit digital per a eliminar o pal·liar aquestes barreres tecnològiques?

Més informació, divulgació i que tinguerem més veu, tant per la nostra part com a que ens la donaren. També és molt important la formació, perquè som un col·lectiu minoritari i si la gent acudeix a les entitats adequades, es pot aconseguir normalitzar la nostra situació. No cal parlar de persona normal o no normal, el normal és que hi hagen persones amb discapacitat de tota mena.

«No cal parlar de persona normal o no normal, el normal és que hi hagen persones amb discapacitat»

Ara incidirem en les oportunitats que poden oferir les TIC. En 2020 Adecco va recollir que hi ha hagut un fort increment de les contractacions de persones amb discapacitat en llocs de treball on abans estaven exclosos. Un 50% de les persones amb discapacitat admeten que poden exercir el seu treball gràcies a les Noves Tecnologies. Per tant, en l'actualitat és important l'ús de les Noves Tecnologies per a aquestes persones?

No és que siga important, sinó que és necessari. Les persones amb discapacitat no utilitzem les tecnologies com a capritx, sinó que és una eina fundamental que ens ajuda molt. Jo, personalment, sense aquestes eines no podria treballar. Les noves tecnologies són l'intermidiari entre el mòn palpable i la discapacidad. Açò s'ha vist, per exemple, el cas d'un fiscal de Cullera al que han fet una adaptació del seu lloc de treball mitjançant la tiflotecnología.

«No utilitzem les tecnologies com a capritx, sinó que és una eina fundamental que ens ajuda molt»

Aquest mateix informe d'Adecco en 2017, va recollir que les persones amb discapacitat continuen tenint barreres en altres àmbits com, per exemple, el treball. Per això, les noves tecnologies també poden influir d'alguna manera a eliminar aquest tipus de barreres?

Tots els avantatges que ofereix fa que es suprimisquen les limitacions de les discapacitats. Al final, la tecnologia és podria considerar com agredolça, perquè d'una banda genera més bretxes però també ajuda a millorar molt la nostra qualitat de vida.


Llavors, es podria considerar a les TIC com a eines d'inclusió social?

Per descomptat. És gràcies a les tiflotecnologies i tecnologies en general que, per exemple, els xiquets amb discapacitat poden estudiar en centres acadèmics. La bretxa es fa cada vegada més xicoteta, no desapareix del tot, però si disminueix molt. Gràcies a aquestes eines poden arribar, fins i tot, a tindre un lloc de treball important.

Abans t'he preguntat pel dispositiu electrònic que més dificultats pot crear. Per contra, quin és el més adaptat actualment?

La telefonia Apple, els iphones. Aquests dispositius serveixen per a tota mena de discapacitats. Dins del seu menú d'accessibilitat tenen múltiples configuracions, fins i tot per a mobilitat reduïda, baixant la pantalla perquè persones que no poder fer moviments amb els braços accedeixen. Açò ens serveix d'exemple per veure que tot va millor quan la tecnologia es crea des del principi pensant en tot tipus de persones.

En el mig televisiu, creus que tot tipus de canals poden permetre's econòmicament incloure aquestes eines específiques?

El problema de tot són els diners, com sempre. Per exemple, contractar un interpretador de llengua de signes o que es redacten audiodescripcions de les escenes, són sobre sous. Però és que la gent s'ha de conscienciar que és algo que ha d'estar implícit, no afegit. Si a una pel·lícula el presupost es dispara, doncs que lleven de vestuari, perquè no és tracta de dir 'faig la pel·lícula i després si puc la pose accessible'. El contingut audiovisual ha de ser totalment accessible, no s'ha de pensar en tots nosaltres i d'altra banda amb la gent sense discapacitat.


En 2011 DISCAPNET va recollir que la xarxa social més accessible era LinkedIn. Però ara, quin o quins creus que són les més accessibles?

Si que es cert que LinkedIn és prou accesible, perquè pots accedir a tots els continguts. O inclús Whatsapp, on crec que no hi ha res que no pugues fer. Encara que m'agradaria destacar una aplicació recent com es ClubHouse. En aquesta es fan videocridades grupals mitjançant unes sales comuns, pèl que el fet que tot siga parlat fa que siga molt accessible per a nosaltres.

Tú eres especialista en tiflotecnología, un tipus de ferramentes tecnològiques accessibles per a un col·lectiu concret, com són les persones amb discapacitat visual. Penses que ha sigut un exemple de l'avanç en accessibilitat tecnològica?

Aquests nous tipus de tecnologíes presents hui en dia són les que ens permeten accedir a la informació i comunicació, i sense elles no podríem fer-ho. Van des de poder fer un programari d'ampliació, filtres, colors, fins a configurar les imatges i molt més.

Com ajuda a millorar la qualitat de vida i l'autonomia personal d'aquestes persones?

L'objectiu final és suprimir la manca de la discapacitat. Crec que el més important és l'accés a la informació, notícies, llibres, pel·lícules, etc. Aquest accés és el que ens manté vius i li dona valor a la tiflotecnología.

«L'accès a la informació és el que ens manté vius i li dona valor a la tiflotecnología»

La societat és conscient de l'existència d'aquest àmbit digital tan específic?

Per a res. Ací aprofite per a dir que el temps que s'utilitza per fer un treball i despés publicar-ho, també ha de servir per a que les persones puguen conéixer-nos i saber com es el nostre dia a dia. Es cert que en part és culpa nostra, perquè necessitem cridar més fort i mostrar la discapacitat com una cosa totalment normal. Al final, es una falta enorme d'interacció entre persones amb i sense discapacitat.

«En part és culpa nostra, perquè necessitem cridar més fort»

Existeix un document titulat Estratègies i recursos tiflotecnològics utilitzats per docents universitaris amb estudiants amb limitacions visuals, que va recollir que més del 87% dels estudiants mai havia utilitzat un lector de pantalla, per exemple, ja que els professors desconeixen aquest tipus de recursos. Llavors, penses que la tiflotecnología està prou desenvolupada en l'àmbit educatiu?

No ho crec, encara queda molt de camí. Jo porte treballant en aquest mòn desde fa molt poc temps i encara hem d'assessorar professors d'universitat, col·legis, etc. Estem constantment damunt d'ells per tal d'explicar-los com han de crear el contingut perquè siga accessible. És un desconeixement molt gran el que tenen i el nostre treball és formar-los i informar-los sobre aquest àmbit.

La comunicació és molt important i des de la pandèmia hem obtingut una gran dificultat en aquest àmbit. Per tant, d'una banda, quin ha sigut l'impacte de la COVID-19 a les comunicacions tecnològiques per a les persones amb discapacitat i per un altra, a la tiflotecnología?

Podem donar gràcies que les persones amb discapacitat visual hem pogut utilitzar-ho tot i no hem tingut ningún problema, com Zoom per exemple. Però, d'altra banda, per a les persones amb discapacitat auditiva si que se han generat més conseqüències negatives. Aplicacions d'aquest tipus, que han sigut les més utilizades durant la pandèmia requereixen parlar, pèl que no han sigut tan accesibles en eixe aspecte.

La tiflotecnología és un recurs al qual és difícil d'accedir econòmicament?

La tiflotecnología en dispositius de gamma baixa no funciona bé, per això va millor amb al iphones, per exemple. Perquè un ordinador puga suportar aqueixos recursos ha de tindre unes prestacions que són de gamma mitjana o mitjana-alta. Encara que jo tinc l'argument que no és un capritx, sinó que és una necessitat que t'ajudarà, però si que és veritat que solen ser més cars.

Les empreses s'han conscienciat per a ser més accessibles i utilitzar aquestes eines inclusives?

Per a res. Crec que la gent és molt reàcia amb la discapacitat, encara que és per desconeixement. A mi m'han arribat a preguntar que com puc tocar la guitarra, quan no té res a veure amb els ulls. Assumisc part de culpa, en tant que falta més informació i és cosa nostra que la gent ens conega. Vist des de fora a la gent no li agrada, pensen que tot seran problemes en quant al treball, però s'ha de tenir en conter que podem fer moltes coses, encara que implique més esforç per ambdúes bandes. Molts ens deixen de costat i espere que poc a poc no queden persones així.

«La gent és molt reàcia amb la discapacitat, encara que és per desconeixement»

Per a finalitzar, Què li diries a aqueixes persones que tenen discapacitat i tenen temor de no poder obtindre un ús adequat de la tecnologia i les xarxes socials?

Jo sempre dic que és mes cec el que no sap, que el que no veu. Cal tindre molta actitut, ganes d'aprendre i curiositat per tal de poder trobar a manera de saber com utilitzar-les correctament. Está clar que a tot no podem arribar, però a moltes coses si.

Pots sentir l'entrevista completa al següent podcast:








20 vistas0 comentarios